martes, 16 de diciembre de 2014
IN CRESCENDO:
Van començant a ensenyar-nos , quin mètode utilitzen per escalfar-se. Massatges a la cara i el coll per escalfar quan cantessin (relaxar la cara), també es feien cops al pit. També inspiraven i expiraven aire per escalfar.
Feien una escala, així ens ensenyaven totes les tipus de
veus que tenien cadascun. Van assetjar una cançó de les seves, cantaven.
Les cançons que presentaven a la televisió, eres escollides per els del
programa i a vegades si presentar alguna cançó que el hi agradava, feien una
llista i els hi donaven als del programa.
In crescendo, és un grup de 13. Es el grup mes perit se’l
programa. Escalfen de 4 a 5 hores cada dia.
A la xerrada, ens van cantar unes quantes cançons, per
escoltar-los en viu, a mi em va agradar molt la ultima, que es diu chandelier.
Per acabar la xerrada, vam fer-hi preguntes per aclarir
els nostres dubtes i finalment ens vam fer una foto d'ells de record.
Per a mi personalment, em va agradar molt com cantaven,
tenien una veu molt maca i feien un grup magnífic.
jueves, 4 de diciembre de 2014
Antonín Leopold Dvořák va
néixer a Nelahozeves el 8 de setembre de 1841 i va morir Praga l’1 de maig de
1904. Va ser un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els llenguatges
de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. L'estil
propi de Dvořák és de vegades anomenat "romàntic-classicista de
síntesi". Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de
cambra, concerts i moltes òperes i altres peces orquestrals i
vocals-instrumentals.
1841 Neix a Nelahozeves, Bohèmia, el 8 de setembre
1849 Ocupa un lloc en l'orquestra del seu poble
1857 Matriculat en l'Escola d'Orgue de Praga
1862 Membre de l'Orquestra de l'Òpera Nacional
1866 Una audició de La núvia venuda, de Smetana, li
desperta l'interès per un nacionalisme musical txec.
1873 Primer gran èxit com a compositor
1876 Moren els seus tres fills grans
1878 Amistat amb Johannes Brahms
1884 Comença el seu prestigi internacional
1891 Professor de composició en el Conservatori de Praga.
Doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge
1892 Director del Conservatori de Nova York fins al 1895
1893 Estrena en el Carnegie Hall de Nova York de la
Simfonia del Nou Món
1895 Retorn al seu país
1901 Director del Conservatori de Praga
1904 Mor a Praga l'1 de maig, d'una trombosi cerebral
domingo, 30 de noviembre de 2014
MINIMALISME
1-
EN QUÈ CONSISTIA
La música minimalista és un gènere de música clàssica i
música experimental nascuda els anys 60. Basada en l'harmonia consonant, en
polsos constants, en el estàtic o en les lentes transformacions, sovint en la reiteració de les frases
musicals en petites unitats com a figures, motius i cèl·lules.
Té les següents característiques:
-
Èmfasi
en l'harmonia consonant, si bé dins una tonalitat funcional.
-
Reiteració
de frases o unitats més petites com ara figures o motius, amb subtils,
graduals, i/o infreqüents variacions (sense desenvolupament musical) al llarg
de extensos períodes de temps, possiblement limitats a la simple repetició.
-
L'estancament,
sovint en forma de brunzit, pulsacions, i/o tons sostinguts.
2-
PRINCIPALS COMPOSITORS
Jeff Mills, Ricardo Villalobos, Richie Hawtin, Arvo Pärt, Brian Eno,
Henryk Górecki, Cornelius Cardew, Philip Glass, Steve Reich, La Monte Young, Ludovico Einaudi,
Yann Tiersen, Michael
Nyman, Stefano Ianne, Tony Conrad, Pauline Oliveros, John Coolidge
Adams, Wim Mertens, Mike Oldfield, Sigur Ros i James Blake.
Arvo Pärt: https://www.youtube.com/watch?v=f-J8LNcZgTA
Philip Glass: https://www.youtube.com/watch?v=5antXqfUQrQ
Michael Nyman: es molt conegut per una pel·lícula que
va fer anomenada: THE PIANO.
Musica minimalista: The Sacrifice - Michael Nyman (The
Piano)
3-
EXEMPLES MUSICALS (YOUTUBE)
4-
EXPLICACIÓ DEL QUE SE SENT
La repetició del primer tros sempre.
domingo, 2 de noviembre de 2014
martes, 28 de octubre de 2014
lunes, 27 de octubre de 2014
LICEU
El divendres 24 d'octubre vaig anar al Liceu, de Barcelona, veure la Traviata. Vaig anar amb els meus amics i companys de l'optativa de música, i algunes professores del institut. Haviem d'anar bastant modats vestits. Quan vam entrar al liceu em va agradar bastant, encara que ja haviem entrat l'any passat amb una excursió que vam fer, em va agradar més perquè en aquesta ocasió hi havia molta gent i anavem a veure una ópera. Hi havia molt gent gran i adulta, i jo personalment em vaig sentir rara, en el sentit, de que eram els més petits del Liceu. Hi havia molt gent, aquell divendres erea un dels dies que va anar més gent, etsava tot ple, unes 3000 persones. Ens van donar les entrades i vam entrar, estavem aseguts a la part de dalt de tot al lateral, teniem poca visibilitat, pero ens arrambabem molt a la brana i treiem el cap per alla i despres o veiem tot. Va ser una mica pesat, perquè no podiem veure gaire i tenim que posar-nos d'aquesta manera, treien el cap per la barana, pero a mi em va agradar bastant. No em vaig aburrir gaire, ja que, amb les meves amigues ens reiem, per que ens donavem amb el cap a la brana, o tambè, com que avegades ens posavem dretes per veure millor, doncs al posar-me jo dreta l'asseient se'm va plegar i no em vaig donar compte i quan em vaig anar aseure em vaig caure cap a terra, i moltes coses més. Amb les mitjes parts quan vam baixar a la sala dels miralls i al resaurant a sopar o a prendre algo, alla va ser quan per una cocacola ens van fer pagar 3 euros, era molt car. Pero igualment m'ho vaig passar molt genial. Va ser una experiència que em va agradar molt.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)